fbpx
Jornadas IATI de los grandes viajes (#iatiJGV)

D’Istanbul a El Caire: 2.500 km a peu pel pròxim Orient

Gemma Gimeno y Ginebra Peña


La Ginebra i la Gemma, mare i filla, durant sis mesos van compartir camí i la il·lusió per un projecte comú: acostar-se al dia a dia de les dones a l'Orient Mitjà i explicar-ho, Ginebra amb la imatge i Gemma amb la paraula. Plegades han fet un viatge de 2.500 quilòmetres, tot unint Istanbul, Jerusalem i el Caire.

Aquest viatge va néixer de l'impuls de fer seva la il·lusió d'un home que ja no hi és, Robert, el pare de la Ginebra. Ell era fotògraf. Li van diagnosticar un càncer de pàncrees el setembre de 2015 i, junts van compartir un diari de vida, d'amor i família al voltant de la malaltia per les xarxes socials. Se'n va anar massa aviat i no va poder complir una de les seves grans il·lusions: fer aquest viatge.

Així que Gemma i Ginebra es van convertir en les seves cames i en els seus ulls, i el van portar al llarg de tots els quilòmetres que uneixen les tres ciutats que tant li van enamorar de jove. El juny de 2018 es van embarcar cap a Turquia amb la il·lusió d'unir els quilòmetres que separen Istanbul amb el Caire, majorment a peu. Van partir des d'Istanbul, en els últims dies del Ramadà i durant les eleccions que van donar la victòria novament a Erdogan. Van recórrer l'altiplà anatoli, passant per pobles de la Turquia rural, on van seracollides per famílies de zones remotes que mai havien vist passar un turista per aquells indrets.

Van compartir la intimitat de la zona de les dones a les mesquites, als hammams i a les cases; van conversar amb homes emigrats a Europa en els cafès i amb els pares de família a les seves llars; i fins i tot van trobar un pare adoptiu, l'entranyable Mustafà. Al Líban van fer malabars amb l'equipatge per afrontar l'exigència física de les muntanyes del nord. Van anar de vall en vall alternant pobles musulmans amb cristians, mesquites i monestirs maronites; i van viure les ferides encara obertes per la guerra a les façanes de Beirut, ciutat assedegada de vida i joventut i punt de confluència cultural de tot orient.

A Israel i Palestina van viure el conflicte des de la quotidianitat de les llars, compartint moments amb famílies ultraortodoxes jueves i sentint el dolor del mur a les llars de la Palestina ocupada. Van ser en sinagogues durant la pregària nocturna del Yom Kippur, van recollir olives després d'un bloqueig de les carreteres pels militars israelians, i van sentir tot el pes de les tres grans religions monoteistes al llac Tiberíades i a la vella Jerusalem.

A Jordània van descansar a Amman i van sentir la llibertat del desert, caminant 10 dies entre Petra i Wadi Rum acompanyades per camells salvatges i cuidades, sense saber-ho, pels grups de beduïns.

A Egipte, entre monuments, piràmides i el Nil, van viure la bogeria del Caire; al sud, vestides per a l'ocasió per les seves amfitriones, van assistir entre homes a la celebració de l'aniversari del naixement de Mahoma. Tot això amb una motxilla de 12 kg cadascuna més les seves (gairebé sempre) fidels companys Google Translate i Google Maps.

Han passat la nit en pensions, hotels, hostals, albergs, cases particulars, tendes de beduïns i de campanya, al ras, en mesquites, en esglésies. Han estat acollides a tots els països per on han viatjat i han compartit casa i menjar amb famílies locals. Han fet camí amb avió, amb vaixell, amb tren, amb autobús, amb tractor i sobretot a peu.

Han estat detingudes a gairebé tots els països (una càmera sempre desperta sospites), i han assistit a oficis de totes les religions. Se'ls ha regalat menjar, collarets, mocadors, roba, llibres, fruita, begudes, temps i afecte. Se'ls ha proposat matrimoni alguns cops i se'ls ha insultat algunes més.




Más información