Oscar Sánchez

La Canción del Nómada: un año por África y Asia a pedales

oscar sanchezA mediados de 2013, con los cuarenta ya cumplidos, cansado de la rutina y persiguiendo un sueño de juventud, decidió aparcar su trabajo estable como monitor en un taller ocupacional de personas con discapacidad mental, a su querida novia, hogar, familia, amigos y a Ron Vudú, su banda de rock de toda la vida, para adentrarse en el corazón de un continente fascinante; África.

Ya había recorrido en bicicleta el Camino de Santiago y Cuba, pero Óscar había leído en algún sitio que la Tierra es demasiado grande para recorrerla a pie y demasiado pequeña para hacerlo en moto, así que optó por dar pedales para recorrerla. Así que solo y a lomos de una sencilla Orbea, unió Sudáfrica con Etiopía. En el continente negro convivo durante 5 meses con tribus ancestrales como los himbas, durmió en los más inhóspitos desiertos como el Namib, sorteó hipopótamos y cocodrilos en el río Chobe, lloró en la soledad, aprendió y desaprendió en la calles de Nairobi, y descubrió el paraíso Suajili en la isla de las especias: Zanzibar.

Vivió la vida en mayúsculas. Cerca de nueve mil kilómetros en los que llegó a acumular más experiencias y anécdotas que en el resto de su vida. Como con esto no tuvo bastante, dando algún salto en avión, se plantó en el no menos emocionante continente asiático, donde durante 6 meses se perdió en los bulliciosos bazares orientales con olor a menta y especias de Yemen, Jordania y Turquía. Para esquivar la crudeza del invierno en Asia Central, volvió a saltar por aire hasta el Sudeste Asiático, para atravesar las selvas tropicales de Malasia, las turísticas islas de Tailandia, los exuberantes templos de Camboya, el Mekong y la vieja Cochinchina hasta llegar exhausto a la hermosa bahía de Ha Long, al norte de Vietnam. Una nueva etapa lo enfrentará a la crudeza de La India, y lo llevará a recorrer uno de los más emblemáticos tramos de la Ruta de la Seda, pedaleando la mítica Pamir Highway desde Tayikistán hasta Kirguistán, para cruzar a Uzbekistán en busca de las míticas ciudades de Samarkanda y Bujara. El calendario y las trabas burocráticas lo obligan a sobrevolar Turkmenistán para llegar a Irán, uno de los países más fascinantes de cuantos ha conocido.

 

 

El estrecho de Ormuz le conduce a la extravagante Dubai, una extraña ciudad de la que huyo tan pronto como puedo para despedirse desde el bello sultanato de Omán. Salió de casa con 10.000 € y le sobró dinero; viajó durante un año y le faltó tiempo; pero sobre todo, rebosó de felicidad al ver su sueño cumplido. «La Canción del Nómada» ha resultado ser mucho más que un viaje, ha sido la experiencia definitiva, un punto de inflexión que le ha permitido seguir avanzando en la vida con la cabeza bien alta y con las alas relucientes, dispuestas a desplegarse cada vez que sea necesario. Plasmó parte de este gran viaje en un libro: «La Canción del Nómada». Óscar tiene claro que pronto volverá a masticar el polvo, a quemarse bajo el sol y a pisar la mejor escuela del mundo, la carretera, de nuevo. Eso si, esta vez será en familia.

Puedes saber más en:

Blogwww.lacanciondelnomada.blogspot.com

Facebook: La canción del nómada

Twitter: @OscarVudu

 

 

En català:

Oscar Sánchez

La Cançó del Nòmada: un any per Àfrica i Àsia a pedals

A mitjan 2013, amb els quaranta anys ja complerts, cansat de la rutina i perseguint un somni de joventut, va decidir aparcar el seu treball estable com a monitor en un taller ocupacional de persones amb discapacitat mental, a la seva estimada núvia, llar, família, amics i a Ron Vudú, la seva banda de rock de tota la vida, per endinsar-se al cor d’un continent fascinant; Àfrica.

Ja havia recorregut amb bicicleta el Camí de Santiago i Cuba, però Óscar havia llegit en alguna banda que la Terra és massa gran per recórrer-la a peu i massa petita per fer-ho en moto, i que va optar per fer anar els pedals per recórrer-la. Així que sol i muntat en una senzilla Orbea, va unir Sud-àfrica amb Etiòpia.

Al continent negre va conviure durant 5 mesos amb tribus ancestrals com els himbes, va dormir en els més inhòspits deserts com el Namib, va sortejar hipopòtams i cocodrils al riu Chobe, va plorar en la solitud, va aprendre i desaprendre als carrers de Nairobi, i va descobrir el paradís suahili a l’illa de les espècies: Zanzíbar. Va viure la vida en majúscules. Prop de nou mil quilòmetres en què va arribar a acumular més experiències i anècdotes que en tota la seva vida.

Com que amb això no en va tenir prou, fent algun salt en avió, es va plantar al no menys emocionant continent asiàtic, on durant 6 mesos es va perdre en els bulliciosos basars orientals amb olor de menta i espècies del Iemen, Jordània i Turquia. Per esquivar la cruesa de l’hivern a l’Àsia Central, va tornar a saltar per aire fins al sud-est asiàtic, per travessar les selves tropicals de Malàisia, les turístiques illes de Tailàndia, els exuberants temples de Cambodja, el Mekong i la vella Cotxinxina fins arribar exhaust a la bonica badia de Ha Long, al nord de Vietnam. Una nova etapa l’enfrontaria a la cruesa de la Índia, i el portaria a recórrer un dels més emblemàtics trams de la Ruta de la Seda, pedalejant per la mítica Pamir Highway des de Tadjikistan fins Kirguizistan, per travessar a Uzbekistan a la recerca de les mítiques ciutats de Samarcanda i Bujara. El calendari i les traves burocràtiques l’obliguen a sobrevolar Turkmenistan per arribar a l’Iran, un dels països més fascinants de tots els que ha conegut. L’estret d’Ormuz el condueix a l’extravagant Dubai, una estranya ciutat de la qual va fugir tan aviat com va poder, per acomiadar-se’n des del bell sultanat d’Oman.

Va sortir de casa amb €10.000 i li va sobrar diners; va viatjar durant un any i li va faltar temps; però sobretot, va vessar de felicitat al veure el seu somni complert. «La Canción del Nómada» ha resultat ser molt més que un viatge, ha estat l’experiència definitiva, un punt d’inflexió que li ha permès continuar avançant en la vida amb el cap ben alt i amb les ales lluents, disposades a desplegar cada vegada que calgui. Va plasmar part d’aquest gran viatge en un llibre: «La Canción del Nómada».

Óscar té clar que aviat tornarà a mastegar la pols, a cremar-se sota el sol i a trepitjar la millor escola del món -la carretera- de nou. Això sí, aquesta vegada serà en família.