[Charla en catalán]
La inspiració va ser una parella que havia travessat EUA caminant. Jenn va llegir la seva història i ràpidament li va proposar a Lluís fer un viatge a peu abans de fer-se més grans. Lluís li va dir que sí i poc després van començar a planejar el viatge.
Van decidir començar a Tailàndia i tornar a casa caminant. Van passar per Myanmar, Bangladesh i Índia, van volar a Tayikistan, van seguir per Uzbekistan, van volar a iran, van continuar per Azerbaiyán, Geòrgia, Turquia, Grècia i seguint la costa mediterrània van arribar a Barcelona.
Encara que els hagués agradat fer tot el viatge a peu, van haver de volar dues vegades per saltar els països que no els donaven el visat (Pakistan i Turkmenistán). També van haver de fer tres parèntesi. A l’Índia Jenn va tenir una operació seriosa i es van veure obligats a quedar-se un temps a Delhi. A més, els dos últims hiverns del viatge van ser molt freds i plujosos i van tornar a casa un temps per després reprendre el viatge al mateix punt on l’havien deixat.
No era el seu primer viatge. Jenn havia viatjat sola per Europa durant set mesos, Lluís havia viatjat sol per Àsia i Oceania durant un any, i junts havien recorregut Amèrica de nord a sud durant cinc mesos, a més d’haver caminat el GR-92 (que recorre 585 km per la costa catalana), entre d’altres.
Malgrat la seva experiència viatgera, aquesta aventura no va ser senzilla. Caminaven uns 25 km al dia i havien de carregar molt de pes per ser autosuficients: cadascú portava entre 18 i 25 quilos, incloent-hi la tenda de campanya i un fornet. Perquè el camí fos més dur, cada 6-8 dies descansaven un.
La part més difícil d’un viatge tan llarg va ser fer-ho en parella. Ja havien viatjat junts, però mai ni tant temps ni en condicions tan complicades. Per solucionar això i deixar-se espai, van fer per separat algunes parts del recorregut.
A Jenn el viatge se li va fer tan dur que en diverses ocasions va voler desistir, però va continuar perquè els moments bons feien que l’aventura meresqués la pena.
Després de la seva tornada, han preparat un documental de 27 minuts sobre el seu viatge que ara estan presentant en festivals internacionals.
Jenn és estatunidenc-croata. Es guanya la vida escrivint, sobretot articles sobre la indústria electrònica com a freelance. Entre les seves fites personals, a més d’haver viatjat molt, ha completat 4 maratons i moltes carreres i mitjans maratons.
Lluís, a més de viatger independent empedernit, és actuari i economista i té un MBA. Li encanta caminar i córrer i ha estudiat deu anys de piano al Conservatori. A més, és autor d’un llibre de viatges.
De Bangkok a Barcelona a pie
La inspiración vino de una pareja que había atravesado EE UU caminando. Jenn leyó su historia y rápidamente le propuso a Lluís hacer un viaje a pie antes de hacerse mayores. Lluís le dijo que sí y poco después empezaron a planear el viaje.
Decidieron empezar en Tailandia y regresar a casa caminando. Pasaron por Myanmar, Bangladesh e India, volaron a Tayikistán, siguieron por Uzbekistán, volaron a Irán, continuaron por Azerbaiyán, Georgia, Turquía, Grecia y siguiendo la costa mediterránea llegaron a Barcelona.
Aunque les hubiera gustado hacer todo el viaje a pie, tuvieron que volar dos veces para saltar los países que no les daban el visado (Pakistán y Turkmenistán). También tuvieron que hacer tres paréntesis. En India Jenn tuvo una operación seria y se vieron obligados a quedarse un tiempo en Delhi. Además, los dos últimos inviernos del viaje fueron muy fríos y lluviosos y volvieron a casa un tiempo para después retomar el viaje en el mismo punto donde lo habían dejado.
No era su primer viaje. Jenn había viajado sola por Europa durante siete meses, Lluís había viajado solo por Asia y Oceanía durante un año, y juntos habían recorrido América de norte a sur durante cinco meses, además de haber caminado el GR-92 (que recorre 585 km por la costa catalana), entre otros.
A pesar de su experiencia viajera, esta aventura no fue sencilla. Caminaban unos 25 km al día y tenían que cargar mucho peso para ser autosuficientes: cada uno llevaba entre 18 y 25 kilos, incluyendo la tienda de campaña y un hornillo. Para que el camino fuera más llevadero, cada 6-8 días descansaban uno.
La parte más difícil de un viaje tan largo fue hacerlo en pareja. Ya habían viajado juntos, pero nunca ni tanto tiempo ni en condiciones tan complicadas. Para solventar esto y dejarse espacio, hicieron por separado algunas partes del recorrido.
A Jenn el viaje se le hizo tan duro que en varias ocasiones quiso desistir, pero continuó porque los momentos buenos hacían que la aventura mereciera la pena.
Tras su regreso, han preparado un documental de 27 minutos sobre su viaje que ahora están presentando en festivales internacionales.
Jenn es estadounidense-croata. Se gana la vida escribiendo, sobre todo artículos sobre la industria electrónica como freelance. Entre sus hitos personales, además de haber viajado mucho, ha completado 4 maratones y muchas carreras y medios maratones.
Lluís, además de viajero independiente empedernido, es actuario y economista y tiene un MBA. Le encanta caminar y correr y ha estudiado diez años de piano en el Conservatorio. Además, es autor de un libro de viajes.