Desde pequeña Ana supo lo que quería: una vida llena de experiencias. Creció en un entorno rural del País Vasco, en una familia marcada por la Guerra Civil española. Las historias de terror que contaban sus abuelos en una casa siempre llena de gente –denominada “la casa de todos”– hizo que desarrollara una empatía y una atracción especial hacia las comunidades más desfavorecidas.
Soñaba con libros de animales que la llevaban a la Antártida, las montañas de Mongolia o la sabana africana. A través de ellos comenzó a descubrir diferentes etnias y las localizaba en un mapamundi gigante que, junto con un chaleco de exploradora, llenaron su infancia de sueños y aventuras.
Su madre, amante de la fotografía y el viaje, la empoderó con frases que ahora, echando la vista atrás, tienen más sentido que nunca: “tienes que ser independiente y valerte por ti misma”. Asimismo, y siguiendo su filosofía de que “la herencia hay que dejarla en vida”, comenzaron a viajar en familia cuando Ana tenía 10 años. En varios viajes a lo largo de nueve años, recorrieron casi toda Europa, algo de Norteamérica y del norte de África.
Cuando cumplió la mayoría de edad lo tenía claro: quería estudiar la carrera de Comunicación Visual para dar voz a los que no la tienen y compaginarla con el trabajo en una productora audiovisual además de voluntariados durante los veranos. Estos la llevaron a ser partícipe en diferentes proyectos de feminismo, educación sexual y reconstrucción de pueblos en países como Nicaragua, El Salvador, Uganda, India, Indonesia o Gambia, entre otros.
Estas experiencias consolidaron y llenaron su propósito y objetivo. Entre sus logros, ganó un certamen audiovisual europeo con ‘Barre Barreras’ y creó su propio proyecto social ‘Dos Señoras Vacas’ para ayudar a varias comunidades en Gambia y Uganda.
Conoció a su primer cicloviajero en la frontera con R.D de Congo la víspera de cumplir un sueño: ver a los gorilas de montaña en su hábitat natural. Ese mismo día nació un nuevo reto: recorrer Latinoamérica en solitario en bicicleta.
Dos años más tarde, dejó su trabajo en Inglaterra y compró una bicicleta y cuatro alforjas. Sin haber pedaleado más de 20 km seguidos, comenzó su ruta desde Chile a México cruzando Los Andes. Su objetivo era llegar a los lugares más remotos, explorar sus montañas, gentes y culturas milenarias.
Lo que iba a ser un año de recorrido terminó siendo el doble. Dejó México para continuar la ruta por Irán, Armenia y Georgia, cruzando zonas como el Kurdistán, las montañas de Armenia y el Cáucaso sur.
De este viaje de dos años regresó con grandes amistades, agradecimiento por la inmensa hospitalidad que recibió, miles de fotografías, dos documentales, un proyecto social y una vida que nunca dejará de tener un espíritu nómada.
Des de petita l’Ana va saber el que volia: una vida plena d’experiències. Va créixer en un entorn rural del País Basc, en una família marcada per la Guerra Civil espanyola. Les històries de terror que explicaven els seus avis en una casa sempre plena de gent –anomenada «la casa de tots»–, va fer que desenvolupés una empatia i una atracció especial cap a les comunitats més desfavorides.
Somiava en llibres d’animals que la portaven a l’Antàrtida, les muntanyes de Mongòlia o la sabana africana. A través d’aquests va començar a descobrir diferents ètnies i les localitzava en un mapamundi gegant que, juntament amb una armilla d’exploradora, van omplir la seva infància de somnis i aventures.
La seva mare, amant de la fotografia i el viatge, la va empoderar amb frases que ara, mirant enrere, tenen més sentit que mai: «has de ser independent i valer-te per tu mateixa». Així mateix, i seguint la seva filosofia que «l’herència cal deixar-la en vida», van començar a viatjar en família quan l’Ana tenia 10 anys. En diversos viatges al llarg de nou anys, van recórrer gairebé tot Europa, part de Nord-Amèrica i del nord de l’Àfrica.
Quan va complir la majoria d’edat ho tenia clar: volia estudiar la carrera de Comunicació Audiovisual per donar veu als que no la tenen i compaginar-la amb la feina en una productora a més de voluntariats durant els estius. Aquests la van portar a participar en diferents projectes de feminisme, educació sexual i reconstrucció de pobles en països com Nicaragua, El Salvador, Uganda, Índia, Indonèsia o Gàmbia, entre d’altres. Aquestes experiències van consolidar i omplir el seu propòsit i objectiu. Entre els seus assoliments, va guanyar un certamen audiovisual europeu amb ‘Barre Barreras’ i va crear el seu propi projecte social ‘Dos Señoras Vacas’ per ajudar diverses comunitats a Gàmbia i Uganda.
Va conèixer el seu primer cicloviatger a la frontera amb R.D de Congo la vigília de complir un somni: veure els goril·les de muntanya en el seu hàbitat natural. Aquell mateix dia va néixer un nou repte: recórrer Llatinoamèrica en solitari en bicicleta.
Dos anys més tard, va deixar la seva feina a Anglaterra i va comprar una bicicleta i quatre alforges. Sense haver pedalat mai més de 20 km seguits, va començar la seva ruta des de Xile a Mèxic creuant els Andes. El seu objectiu era arribar als llocs més remots, explorar les seves muntanyes, gent i cultures mil·lenàries.
El que havia de ser un any de recorregut va acabar sent el doble. Va deixar Mèxic per continuar la ruta per Iran, Armènia i Geòrgia, creuant zones com el Kurdistan, les muntanyes d’Armènia i el Caucas sud.
D’aquest viatge de dos anys va tornar amb grans amistats, agraïment per la immensa hospitalitat que va rebre, milers de fotografies, dos documentals, un projecte social i una vida que mai deixarà de tenir un esperit nòmada.
