La vuelta al mundo a vela en solitario

El viaje de David empezó en Barcelona en noviembre de 2016. Tras cerrar temporalmente su agencia de publicidad, embarcó en su velero Thor y durante cuatro años navegó siempre rumbo al oeste, siguiendo al sol.

El cruce del Atlántico en solitario fue complicado, aderezado con paranoias, olas enormes y problemas técnicos. Al llegar a América, pasó ocho meses idílicos y algunas tormentas eléctricas aterradoras entre Las Antillas, Venezuela, Colombia y Panamá.

Tras el cruce del canal de Panamá y cuatro mil millas de navegación durante 33 días sin ver tierra, vivió la emoción de llegar a Hiva Oa, en el espectacular archipiélago de las Marquesas. Disfrutó de las islas del Pacífico Sur: Tuamotu, Tahití, Bora Bora, Raiatea, Moorea, Tonga… y de sus frondosas selvas tropicales, el aroma de sus flores, los árboles rebosantes de frutas al alcance de la mano, las aguas cristalinas… Naturaleza y belleza en estado puro.

Navegó hasta Nueva Zelanda, Nueva Caledonia, el archipiélago de Vanuatu y sus increíbles volcanes. En el norte de Australia atravesó la Gran barrera de coral y vio el ritual de las ballenas apareándose a pocos metros por la popa y saltando fuera del agua, un regalo inesperado.

Se vio forzado a estar más de un mes en la isla de Horn -entre Australia y Papúa Nueva Guinea, en la confluencia entre el Pacífico y el Índico-, tras un percance que estuvo a punto de acabar en desastre, del que Thor salvó el pellejo milagrosamente.

El viaje continuó por Indonesia y Singapur, antes de pasar un mes muy complicado para cruzar el estrecho de Malaca entre averías, mercantes, petroleros, pesqueros y piratas. Adrenalina pura.

Tras Malasia, Tailandia, Sri Lanka y Maldivas, encaró la travesía que, durante 15 días, lo llevó a atravesar la “High Risk Area”, supuestamente el lugar más peligroso del planeta para navegar debido a la piratería. Sano y salvo, dobló el cuerno de África para llegar a Yibuti, a las puertas del Mar Rojo. De estos días David recuerda conversaciones por radio con las patrulleras de la coalición internacional que custodian esas aguas, mercantes cargados de mercenarios armados a bordo para defenderse de los malos, bancos de medusas eléctricas que por la noche se convierten en un colchón de luz por el que Thor se desliza, diminuto pero valiente.

Entonces estalló la pandemia mundial, los puertos cerraron, los militares lo echaron de Eritrea y días después, de Somalia. Se vio obligado a fondear durante cuatro meses frente a las costas egipcias en situación ilegal, buscándose la vida para el abastecimiento.

David se unió a otros cuatro veleros para seguir el viaje. En esta época vivió tormentas de arena, vendavales, amistades imprevistas, buceo entre arrecifes de coral y peces de colores mientras el mundo entero se confinaba en casa. No había ni un alma, tenía el Mar Rojo todo para él.

Cruzó el canal de Suez y llegó a Turquía. El siguiente paso era Grecia. Con las fronteras cerradas por la pandemia, entró ilegalmente y estuvo a punto de acabar en la cárcel. Tras Sicilia y Cerdeña, avista Mallorca. Y con las emociones a flor de piel por el fin del viaje, llega a Barcelona tras tres años, diez meses y veintiséis días de un viaje extraordinario.

Estos y otros tantos episodios son los que configuran el viaje que para David ha supuesto el cumplimiento de una cita de Mark Twain que durante años tuvo colgada detrás de su mesa de trabajo: “Dentro de veinte años estarás más decepcionado por las cosas que no hiciste que por las que hiciste. Así que suelta amarras, navega lejos de la seguridad del puerto, coge los vientos alisios. Explora, sueña, descubre”. Vigilad lo que colgáis en vuestras paredes.

David Ruiz nació en Barcelona en 1960, con un pie en el agua y un lápiz en la mano. Director creativo y fundador del estudio ruizcompany, merecedor de más de cien galardones internacionales.

Sin sacar nunca ese pie del agua, en 1998 cambió su pasión por el windsurf para aliarse con Thor, el velero con el que ha cruzado cinco veces el Atlántico, tres de ellas en solitario, y ha dado la vuelta al mundo.

La volta al món a vela en solitari

El viatge d’en David va començar a Barcelona el novembre del 2016. Després de tancar temporalment la seva agència de publicitat, va embarcar en el seu veler Thor i durant quatre anys va navegar sempre rumb a l’oest, seguint el sol.

La travessia de l’Atlàntic en solitari va ser complicada, amanida amb paranoies, onades enormes i problemes tècnics. En arribar a Amèrica, va passar vuit mesos idíl·lics i algunes tempestes elèctriques aterradores entre Les Antilles, Veneçuela, Colòmbia i Panamà.

Després de creuar el canal de Panamà i quatre mil milles de navegació durant 33 dies sense veure terra, va viure l’emoció d’arribar a Hiva Oa, a l’espectacular arxipèlag de les Marqueses. Va gaudir de les illes del Pacífic Sud: Tuamotu, Tahití, Bora Bora, Raiatea, Moorea, Tonga… i de les seves frondoses selves tropicals, l’aroma de les seves flors, els arbres plens de fruites a l’abast de la mà, les aigües cristal·lines… Natura i bellesa en estat pur.

Va navegar fins a Nova Zelanda, Nova Caledònia, l’arxipèlag de Vanuatu i els seus increïbles volcans. Al nord d’Austràlia va travessar la Gran Barrera de Corall i va veure el ritual de les balenes aparellant-se a pocs metres de la popa i saltant fora de l’aigua, un regal inesperat.

Va haver d’estar més d’un mes a l’illa d’Horn -entre Austràlia i Papua Nova Guinea, a la confluència entre el Pacífic i l’Índic-, després d’un imprevist que va estar a punt d’acabar en desastre, del qual Thor es va salvar miraculosament.

El viatge va continuar per Indonèsia i Singapur, abans de passar un mes molt complicat per creuar l’estret de Malaca entre avaries, mercants, petroliers, pesquers i pirates. Adrenalina pura.

Després de Malàisia, Tailàndia, Sri Lanka i les Maldives, va continuar la travessia que, durant 15 dies, el va portar a travessar la «High Risk Area», suposadament el lloc més perillós del planeta per navegar a causa de la pirateria. Sa i estalvi, va passar la banya d’Àfrica per arribar a Yibuti, a les portes del Mar Roig. D’aquests dies en David recorda converses per ràdio amb les patrulleres de la coalició internacional que custodien aquestes aigües, mercants carregats de mercenaris armats a bord per defensar-se, bancs de meduses elèctriques que a la nit es converteixen en un matalàs de llum per on Thor llisca, diminut però valent.

Llavors va esclatar la pandèmia mundial, els ports van tancar, els militars el van fer fora d’Eritrea i dies després, de Somàlia. Es va veure obligat a fondejar durant quatre mesos davant les costes egípcies en situació il·legal, buscant-se la vida per al proveïment.

En David es va unir a quatre velers més per seguir el viatge. En aquesta època va viure tempestes de sorra, vendavals, amistats imprevistes, busseig entre esculls de corall i peixos de colors mentre el món sencer es confinava a casa. No hi havia ni una ànima, tenia el Mar Roig tot per a ell.

Va creuar el canal de Suez i va arribar a Turquia. El següent pas era Grècia. Amb les fronteres tancades per la pandèmia, va entrar il·legalment i va estar a punt d’acabar a la presó. Després de Sicília i Sardenya, avista Mallorca. I amb les emocions a flor de pell pel final del viatge, arriba a Barcelona després de tres anys, deu mesos i vint-i-sis dies d’un viatge extraordinari.

Aquests i altres tants episodis són els que configuren el viatge que per en David ha suposat el compliment d’una cita de Mark Twain que durant anys va tenir penjada darrere el seu escriptori: «D’aquí vint anys estaràs més decebut per les coses que no vas fer que per les que vas fer. Així que deixa anar amarres, navega lluny de ports segurs, agafa els vents alisis. Explora. Somia. Descobreix.». Vigileu el que pengeu a les vostres parets.

David Ruiz va néixer a Barcelona el 1960, amb un peu a l’aigua i un llapis a la mà. Director creatiu i fundador de l’estudi ruizcompany, mereixedor de més de cent guardons internacionals. Sense treure mai aquest peu de l’aigua, el 1998 va canviar la seva passió pel windsurf per aliar-se amb Thor, el veler amb el qual ha creuat cinc vegades l’Atlàntic, tres d’elles en solitari, i ha fet la volta al món.